Jordi Llavina: ‘La Festa Major és l’ànima de la vila’

Amb el pregó de l’escriptor Jordi Llavina començava, aquest dissabte al vespre, el primer acte oficial de la Festa Major. Un pregó literari, com no podia ser d’una altra manera, amb referències a Antoni Sabaté Mill, mossèn Cinto Verdaguer, mossèn Trens, Josep Maria de Sagarra i Eugeni d’Ors.

Llavina va pronunciar un discurs amè en què, dirigint-se a Jaume Ferrer, un amic seu montblanquí que acaba d’instal·lar-se a la vila, va repassar racons i personatges emblemàtics de Vilafranca, ‘que aviat presidirà la capital d’una vegueria’. Un pregó que va recórrer els carrers, les botigues, els bars i els monuments i que va esdevenir un elogi a Vilafranca i la seva gent.

Gelidenc establert a Vilafranca des de fa més de deu anys, Llavina va recordar el lingüista Joan Solà, a qui substituïa en aquesta tasca de pregoner a la qual Solà va haver de renunciar-hi fa poc per motius de salut. ‘És l’home de la llengua catalana més eminent del país’, va dir Llavina del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; i hi afegia: ‘Després del gran Coromines, ja ve Joan Solà. El millor professor que he tingut mai. I un patriota de pedra picada’.

Durant l’hora que va durar el pregó, Llavina també va tenir paraules d’elogi per als administradors; moment que va aprofitar per reclamar que ‘se’ls descarregui de la feixuga tasca del porta a porta’ demanant diners per a la festa. No va ser l’única reivindicació del discurs: a més de la vegueria, Llavina també va reclamar ‘que no ens toquin el foc’, element unificador de tot el nostre país.

Elogis, narrativa, exclusives (va recitar el poema ‘Barri’, que apareixerà en el seu proper llibre), citacions, anècdotes i també records per als qui no hi són: la plaça va arrencar en aplaudiments quan el pregoner va dedicar un moment del discurs al jove Lluís Barrera, ex-cap de colla dels Xicots, conegut i estimat per molts vilafranquins, que va morir el 21 de juliol en un accident de trànsit.

Jordi Llavina va explicar a l’anònim Jaume Ferrer com viuen els vilafranquins la Festa Major, un dels moments més importants de l’any a Vilafranca. L’emoció dels castells, el so de les gralles i les panderetes, la vida als carrers, els àpats copiosos… ‘La Festa Major és l’ànima de la vila’, va sentenciar l’escriptor i periodista, que va proposar d’ampliar el sentit de ‘festamajorenc’ per tal de convertir-lo en un adjectiu més enllà de la Festa Major, en un mot que serveixi, va dir, per qualificar moments i actituds àlgids i d’eufòria.

Molts comentaris que s’escolten l’endemà del pregó de Festa Major acostumen a fer referència a la seva (excessiva) durada. Potser per això Llavina va anar recordant, durant el seu parlament, que la gent li deia ‘Fes-ho curt; sobretot, que sigui curt’. Un pregó que, si més no, no es va fer pas llarg i que va cloure amb un ‘Visca Vilafranca, visca la Festa Major i visca els Països Catalans’.

Emissió del pregó de Festa Major per Penedès TV