La polèmica dimissió de l’ex-membre de l’executiva del PSC vilafranquí, Josep Maria Masachs, fa setmanes que cueja. Sobre aquesta qüestió s’hi han pronunciat el candidat socialista Francisco Romero, el periodista Enric Tomàs i fins i tot corre un vídeo en clau d’humor sobre el conflicte que viu el PSC. Però faltava saber què en pensa el protagonista d’aquesta història. Ara Masachs ha anunciat, a través del bloc La Rentadora, que anirà desgranant mica en mica els debats ideològics i els desencontres que ha tingut amb Francisco Romero i amb la direcció del PSC i que han portat a la ruptura.
En un primer article, Masachs aborda la qüestió dels serveis socials municipals. Considera que hi ha dues maneres d’enfocar-la: l’una, conservadora, que defensa ‘el candidat’ Francisco Romero, i ‘que pretén mantenir l’estatus assistencial, caritatiu i filantròpic dels serveis socials’; l’altra, progressista, que ‘entra en el camp de la corresponsabilitat del ciutadà envers la seva comunitat’.
Masachs afirma que, fins fa ben poc, l’administració gastava els diners sense miraments, i recorda ‘amb vergonya aliena’ alguns debats del ple municipal en què es discutia en què gastar els diners del superàvit i la inclusió en els pressupostos d’una partida per ‘regalar’ els llibres de text escolar ‘sense mirar nivells de renda’. L’ex-dirigent socialista creu que s’estava construint un ‘país de xauxa’ i diu que ara, ‘un cop despertats del somni, hem vist que ni érem rics ni podíem seguir pel camí d’un creixement insostenible’.
Per tot plegat, considera que és hora d’actuar amb la implicació de la gent, amb solidaritat i corresponsabilitat, ‘activant xarxes solidàries i fent costat a qui es troba en moments de dificultats’. En aquest sentit, proposa que les persones necessitades que rebin ajuts de l’administració els retornin amb serveis a la comunitat: ‘És una necessitat imperiosa en uns moments en què no hi ha diners per a tot’. Finalment, Masachs diu que l’objectiu d’aquelles persones que es consideren d’esquerres ha de ser el de ‘crear solidaritat i també crear ciutadania; trencar l’individualisme i retornar a l’esperit de comunitat que s’agrupa i s’ajuda en temps de necessitat. Tot el contrari de l’individualisme; tot el contrari del liberalisme’.
