Va ser escollida entre 20 festes dels Països Catalans i en la votació final van participar unes 4.000 persones.
Aquest dimarts va tenir lloc al Saló de Sessions de la Casa de la Vila l’acte de lliurament del reconeixement de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca com a festa favorita dels Països Catalans, segons la votació popular dels oients del programa ‘Mans‘ de Catalunya Ràdio. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i per Ramon Font, director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, i va comptar amb la presència del regidor de Cultura, Raimon Gusi, membres del consistori, membres de les darreres administracions de la Festa Major i gent diversa vinculada a la festa vilafranquina.
Quim Rutllant, un dels realitzadors del programa ‘Mans’, recordava que la Festa Major de Vilafranca va ser escollida entre vint festes dels Països Catalans i que a la votació final, en què van participar unes 4.000 persones, es va imposar en un intens frec a frec a les Festes del Tura d’Olot i a la Festa dels Traginers de Balsareny. Rutllant destacava la important mobilització assolida, un fet que demostra que la cultura popular és ben viva al nostre país. El realitzador de ‘Mans’ va anunciar que el programa havia endegat un nou concurs per triar el petit tresor dels Països Catalans, en què el Drac de Vilafranca serà un dels candidats.
Ramon Mateu, director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, assegurava que la casualitat havia volgut que el lliurament del reconeixement de festa favorita tingués lloc l’endemà de la gran diada castellera assolida pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants. Mateu va destacar que el programa ‘Mans’ tractava la cultura popular des d’una visió moderna i fent servir les noves tecnologies i les xarxes socials i que era un orgull poder lliurar un reconeixement com aquest a Vilafranca.
Finalment, l’alcalde Pere Regull assegurava que el reconeixement de festa favorita era el reconeixement a una trajectòria de molts segles d’una festa que ha sabut conservar els seus trets característics, fins i tot en èpoques fosques, i en la qual s’han emmirallat moltes festes majors del país. Regull va recordar que els castells, per exemple, van sobreviure en bona part gràcies a Vilafranca, on mai s’havien deixat de fer castells per la Festa Major, i que el model d’organització a través d’un grup d’administradors havia estat adoptat per moltes poblacions catalanes. Regull afirmava que s’havia treballat molt en aquests últims anys per dignificar la festa, però que hi havia molta feina per fer. Una de les fites properes és treballar perquè la Festa Major de Vilafranca sigui declarada patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO, de la mateixa manera com actualment es treballa perquè ho siguin els castells.
