A l’hora de treballar políticament les taxes i els impostos municipals cal realitzar també l’esforç lògic de pensar per a què volem que serveixin aquestes taxes i impostos. És a dir, què volem fer amb aquests ingressos i reflectir-ho en els pressupostos. Des de la CUP entenem que l’elaboració i aprovació de les taxes i els impostos han de fer possible els objectius de govern, a través d’uns pressupostos que defineixin quins serveis o actuacions es donen a la població de Vilafranca.
La situació econòmica de l’Ajuntament, com la del conjunt de l’economia de mercat, és prou complicada, ja ho sabem. I la situació econòmica i laboral de moltes persones encara ho és més. Igual que en una economia domèstica, els pressupostos han de ser equilibrats, però tenint en compte les necessitats bàsiques que l’Ajuntament està obligat a cobrir, que per nosaltres és la de garantir els drets socials de les persones i la justícia social.
Tal i com estan els ingressos que percep l’Ajuntament per part d’altres administracions, i tenint en compte que els motors dels ingressos municipals són sectors econòmics que actualment es troben en una forta crisi, els ajuntaments han de pensar d’on treuran els ingressos necessaris per a mantenir els serveis bàsics per a fer front a la crisi econòmica i donar solució a les problemàtiques i a l’escenari econòmic i social actual.
És important desmitificar que els impostos són dolents, doncs tot el contrari, són d’esquerres i solidaris, sempre però, que la seva finalitat sigui la de lluitar contra els factors de desigualtat creats per l’economia de mercat. Són a més, l’única eina que ens permet determinar el grau de participació econòmica de la població. Qui més té, més hauria de pagar i per tant, més solidari amb la seva gent hauria de ser. Una altra història és la gestió d’aquests ingressos. Per això, a l’hora de confeccionar la proposta de taxes i impostos, cal explicar clarament com volem distribuir aquests ingressos.
Bonificar impostos i taxes és necessari per no carregar més les economies més castigades, però si bonifiquem cal assegurar també els ingressos necessaris per aquells objectius que parlàvem. No fer-ho suposa perjudicar altres prestacions econòmiques i ajuts per a persones o col•lectius que ho necessiten més.
La política d’universalitzar ajuts no ha fet més que uniformitzar les ajudes, en detriment sempre d’aquells que més necessiten de la solidaritat. No podem ajudar i bonificar sense un criteri clar que superi el sol fet de ser jove, jubilat, família monoparental, discapacitat, família nombrosa, etc. Hem d’utilitzar paràmetres econòmics i sempre amb criteri social. Cal bonificar i ajudar a qui ho necessita, però qui no ho necessita ha de ser solidari (o obligat a ser-ho) i aquests ajuts han de defugir el clientelisme. Ajuts sí, però solucions també. A dia d’avui mantenir els ajuts universals és del tot insostenible i injust.
No ho dic jo, ho diuen les entitats solidàries que es dediquen a ajudar a les persones que estan més colpejades per la crisi. «Amb l’actual nivell impositiu no es poden mantenir les prestacions socials que necessita la població”, “Hem de canviar les prestacions universals i per col·lectius per prestacions basades en les rendes. Si no som capaços la xifra d’exclosos anirà en augment” o “si no tenim un pla per eradicar la pobresa no podem mantenir aquesta situació”. Aquestes entitats no parlen del 3er món, parlen del nostre país i de les persones que hi viuen. A tot això, a nivell municipal la dreta i la pseudoesquerra, continuen amb la política de treure impostos, que tot i que ens afecti a tots, a qui més beneficien són als que més tenen i únicament perjudica a les capes de població més indefenses, ja que es disposarà de menys recursos per posteriorment, ajudar-los.
És també necessari que les taxes i impostos, siguin impulsors i garantidors d’una nova economia local, que prioritzi les persones i les empreses del territori incorporant tanbé criteris socials i de respecte amb l’entorn. Garantir la continuitat de les empreses de Vilafranca i el Penedès ens ha de servir per a garantir els llocs de treball, una producció respectuosa amb l’entorn i, perquè no, una nova economia responsable socialment i territorialment. Però sempre amb corresponsabilitat, no sense contraprestacions socials.
Cal ser imaginatius. Cal prioritzar, ser més eficaços i més eficients. Cal que canviem el manual de funcionament de les administracions i encara més des de l’administració que hauria de ser la més propera a la ciutadania i a la seva realitat quotidiana. No només hem de ser els més propers a la ciutadania, cal creure-s’ho i desmostrar-ho. Aprovar les taxes i els impostos per responsabilitat de govern és estar d’acord en el seu contingut i una gran excusa.
Xavier Navarro Domènech.
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca.
Mia
11 novembre 2010
Manel, em sembla que et confons. No és el mateix un impost que una taxa. Els impostos afecten a tota la població i les taxes son per posar un preu públic als usuaris d’un servei que ofereix la administració. Des de la mentalitat d’esquerra, els impostos han de ser progressius i amb finalitat redistributiva, i des de la dreta es defensa que siguin lineals i no redistributius. Les taxes han de ser lineals per als usuaris dels serveis. Les taxes pòden ser bonificades per als col·lectius que estan en dificultats, però el preu, en principi, hauria de ser el necessari per a donar cobertura al cost del servei.
Ah, i jo no soc dels vostres!!!
manel
11 novembre 2010
Hola,
Hi ha dues maneres de redistribuir. Una, apujant impostos proporcional i progressivament, sobretot als més rics, i l’altra fent-los pagar quan fan servir els serveis públics (és a dir, fer-los pagar per avançat o en el moment de l’ús del servei). El què estic intentant de dir és que és més difícil, però més d’esquerres i més eficient, treballar per apujar els impostos als més rics que no pas treballar perquè hagin de pagar una taxa cada vegada que usen un servei.
Entenc la finalitat de la mesura. Entenc que esteu preocupats perquè des d’un ajuntament és molt difícil apujar impostos (apujar-los als rics de debò), i en canvi és més fàcil de proposar una mesura com la que proposeu. Però, penso, no ens hem de deixar arrossegar per les circumstàncies. No em sembla del tot malament aquesta proposta sempre i quan quedi molt clar que es fa de manera provisional i a l’espera de poder canviar la política fiscal (local i nacional). Clar que per això també caldria una lluita d’abast nacional en qüestions de política fiscal. Potser seria hora de plantejar-ho a la CUP nacional
ps: serà una mica difícil de quedar perquè no sóc de la Vilafranca
Xavier Navarro
9 novembre 2010
Hola Manel
T’agraeixo la sinceritat i passo a explicar-te el perquè de tot plegat.
No estic d’acord en que no universalitzar els ajuts sigui més car. De fet, ara s’estan donant ajuts pel fet de tenir el carnet blanc per la gent gran o documentació que acrediti alguna discapacitat.
Universalitzar els ajuts significa ajudar a tothom per igual i no és just. No és just perquè hi ha gent que li paguem els llibres escolars i a l’hivern se’n va a esquiar, però en canvi, els ajuts per a menjador no arriben per a tothom que en necessita. I creu-me, hi ha molta gent que en necessita. Tampoc podem per exemple ajudar als jubilats amb bones pensions al igual que als que tenen la pensió de 425€. La situació econòmico social no és la mateixa i el tractament no pot ser el mateix.
Per nosaltres és important que pagui més qui més té, per això demanàvem que els impostos i taxes pugin per sobra del 1,8%, i bonificar a qui no pot assumir l’augment. No és tant difícil calcular-ho. A serveis socials saben perfectament qui pot pagar i qui no.
Totalment d’acord en recuperar impostos com l’IAE o l’impost de successions, l’únic problema és que tant el PSOE, com CIU i PP ja estan per la feina de rebaixar els impostos i ens haurien d’explicar com es mantenen uns pressupostos si la font d’ingressos baixa o desapareix. Rebaixar impostos si que és de dretes i és el discurs tradicional quan s’acosten eleccions
Hem dit molts cops que no volem clients de serveis socials i per això cal tenir voluntat política per que la gent no estigui històricament enganxada als serveis socials. Alternatives? Solucionar el motiu pel qual depenen de serveis socials i com ho fem?. Doncs aïllant les qüestions que ho provoquen, formació, habitatge, feina, salut. Etc.
Creu-me quan et dic que tenim eines perquè això sigui així, però per fer-ho s’ha de tenir imaginació i ganes de canviar coses. En definitiva i com deia en el títol cal canviar el manual de funcionament de l’administració.
Tot plegat no se si l’article explica exactament el que volia. En tot cas sempre podem quedar un dia i en parlem
manel
9 novembre 2010
Un error importantíssim. Us ho diu un dels vostres.
Els serveis han de ser universals perquè, entre d’altres coses, seran més les despeses administratives de gestió de les diferències que no pas l’efecte que se n’obtindrà. Perquè els serveis dedicats als “pobres” pressumeixen que sempre hi haurà pobes. Perquè els serveis exclusius per a pobres tendeixen, a la llarga, a empobrir-se. No és en va que tota l’esquerra, històricament, sempre ha defensat la universalització dels serveis i no pas la seva dedicació exclusiva als pobres. Això ho ha defensat la dreta, que veie una manera d’estalviar-se aquests diners.
És un error important perquè vol dir assumir que deixem per no se sap quan l’apujada d’impostos als més rics i el disposar dels diners que necessitem per al conjunt de la societat. Perquè apujar els impostos als més rics és més barat que calcular qui és 100 euros més ric o menys.
És un error derivat de disposar d’una eina nacional potent que pugui estar defensant que hem de recuperar l’impost de successions, que hem de gravar les SICAV, que hem de recuperar l’IAE, etc.
En definitva, un error greu.