Opinió | Vilafranca fa olor a sociovergència?

Per primera vegada en trenta anys de govern democràtic les ordenances no s’haurien aprovat quan tocava. Una gran oportunitat per evidenciar, un cop més, que l’equip de govern té serioses dificultats i que governa des de la solitud, o per deixar palès també que l’estabilitat promesa en la moció de censura era una fal·làcia i una excusa per accedir al govern a qualsevol preu.

Tot i així, malgrat les diferències de concepte, el principal partit de l’oposició va voler demostrar com s’exerceix la responsabilitat en política i com s’anteposen els interessos de la ciutadania als partidistes. Perquè sense ingressos no es poden fer despeses i en aquest moment, amb la que encara està caient, cal disposar dels màxims ingressos per poder cobrir les moltes necessitats de la població, alhora que es necessiten propostes clares que estimulin la creació de llocs de treball.

El canvi del sentit del vot del grup municipal socialista va facilitar l’aprovació de les ordenances fiscals per a l’any 2011. No va ser un ardit preparat i teatralitzat, sinó una proposta honesta que va aflorar en aquell mateix instant fruit de la reflexió sobre la situació creada.

I va ser a partir d’aquest moment que es van desencadenar tot tipus de comentaris i opinions al respecte. Alguns ho van entendre i ho van valorar positivament. Altres, descol·locats per la situació, van començar a parlar de sociovergència: “Vilafranca fa olor a sociovergència”.

Però, és possible la sociovergència? La resposta és fàcil per a qui ho vulgui entendre: la sociovergència és un tripartit contra natura. Ambdues formacions defensen models socials, polítics i econòmics diferents. Per tant, la coalició convergent i els socialistes no poden compartir govern, sinó que han de ser l’alternativa que possibiliti l’alternança. Però també és cert que en moments puntuals, per afavorir la governabilitat del país o de la ciutat, cal i caldrà arribar a acords per defensar els interessos de la gent. I arribar a acords no vol dir compartir gestió política ni ser còmplice de les decisions de qui té la responsabilitat de governar. L’oposició s’ha d’exercir amb fermesa, essent crític i denunciant tot allò que és contrari al bon govern.

Ben segur que aquestes mateixes veus interessades que ara afirmen que “Vilafranca fa olor a sociovergència”, si el grup socialista hagués mantingut el seu vot contrari a les ordenances, ara parlarien de despit, de venjança, de ràbia continguda, de prioritzar els interessos partidistes als de ciutat, per acabar afirmant que s’havia perdut una gran oportunitat per demostrar que són l’alternativa responsable. Com que és impossible actuar a gust de tothom, que a cadascú el jutgi la seva pròpia consciència.

Ramon Zaballa.
Regidor del PSC a l’Ajuntament de Vilafranca.