El diumenge passat la ciutadania catalana va celebrar la festa de la democràcia. Totes les enquestes pronosticaven una gran abstenció. Al final, però, gairebé es va arribar al seixanta per cent. Una xifra força digna que ens autoritza a felicitar-nos tots plegats.
I com que els resultats són l’expressió de la voluntat d’un poble, hem de felicitar de tot cor els guanyadors, en aquest cas els integrants de la coalició de Convergència i Unió, uns vencedors a qui desitgem que sàpiguen administrar correctament la confiança rebuda.
Han començat els canvis, canvis en el govern i canvis a l’oposició. Són temps per a l’anàlisi, no tant dels resultats sinó dels fets que ens han menat a aquests resultats. En el context actual, amb la crisi de fons i amb un govern d’entesa que, malgrat la seva bona gestió, no va acabar de rebre l’aprovació de la ciutadania, Convergència i Unió ha sabut administrar magistralment els seus silencis sobre el programa i la seva indefinició sobre el projecte de país.
No tinc arguments per acceptar o rebatre l’Ernest Maragall quan afirmava que “el tripartit era un artefacte inestable que causava fatiga a la ciutadania”. Ha estat evident, però, que la fatiga era certa.
Mentrestant, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha anat rebent clatellots de tota mena i capitalitzant els fets negatius que afectaven al govern català: la crisi econòmica, l’increment de l’atur, la sentència sobre l’Estatut, els recursos dels populars, la incomprensió d’alguns dirigents del socialisme espanyol, els paranys d’algun dels socis…
No tinc arguments per acceptar o rebatre l’Ernest Maragall quan afirmava que “el tripartit era un artefacte inestable que causava fatiga a la ciutadania”. Ha estat evident, però, que la fatiga era certa. Només cal veure els resultats. Pacte contranatura? Manca de direcció política? Conselleries gestionades com a compartiments isolats? Debat de qüestions estèrils? Allunyament de la ciutadania? Deixadesa en la comunicació?
Un cop eixugades les llàgrimes, són molts els interrogants en busca de la resposta encertada que caldrà plantejar. No només pel bé del socialisme català i espanyol sinó sobretot pel bé del país. Catalunya necessita un partit dels socialistes fort i amb aspiracions, que pugui controlar el govern i ser alternativa de govern.
Estic convençut que si el diumenge vinent féssim unes eleccions generals el resultat seria molt diferent al del diumenge passat.
Algú em preguntava quina repercussió podrien tenir aquests resultats en les properes eleccions municipals. És una incògnita, però durant els trenta darrers anys, a Catalunya cada procés electoral ha tingut una clau particular. Estic convençut que si el diumenge vinent féssim unes eleccions generals el resultat seria molt diferent al del diumenge passat.
El peix no està venut. Caldrà treballar de valent i comunicar molt bé. La ciutadania es mereix tenir el millor govern possible tant a la Generalitat com al seu ajuntament.
Ramon Zaballa i Serra
Vilafranca del Penedès
Patxi
30 desembre 2010
Vilafranca és una població en ple desenvolupament estancat, a causa de la ineficàcia dels polítics amb opció de governar, que anteposen el poder al desenvolupament de la Vila. Els partits haurien de vigilar més la capacitat de gerència de la persona que posen al capdavant de les seves llistes, i no permetre que vagi qualsevol i més sigui aquest polític qui confeccioni les llistes.
Xavier Navarro
28 desembre 2010
El problema no són els grups “antisistema”, el problema és què els grans només saben governar amb majories i això acaba provocant que només saben manar i no governar.
Vota als grups petits garanteix la diversitat democràtica i l’obligació del govern de parlar amb tothom per a poder governar.
Apostar per la sociovergència només garanteix fer la política dels grans i guardar-se les vergonyes mutuament
Marta
11 desembre 2010
Aquesta legislatura municipal està demostrant que CiU o PSC han de disposar d’una majoria suficient per poder governar. I per mostra un botó: només cal analitzar com uns i altres han estat o estan agafats per allò que no sona mentre han estat al govern. Els antisistema han fet perdre quatre anys als vilafranquins.
Emma
9 desembre 2010
La ciutadania sempre té el que es mereix. I ara es mereix veure al Montilla al carrer i a Convergència manant. ;es endevant es mereixerà tenir al Romero a la oposició i al Regull d’alcaldr amb majoria suficient per no necessitar cap sociovergència