[ad#Google Adsense]
JOSEP COLOMÉ FERRER
la-rentadora.blogspot.com
La desfeta del PSC en les darreres eleccions autonòmiques ha de comportar un procés de reflexió per part dels seus dirigents i, també, dels seus militants per tal d’analitzar els motius pels quals la major part de la societat catalana no es veu representada pels candidats i pels arguments del partit socialista. Alguns “generals” del PSC (antics “capitans”) ja han apuntat que un dels factors de la derrota el trobaríem en el fet que els tradicionals votants socialistes no han acceptat la política catalanista del tripartit, en el que hi participava un partit independentista com ERC.
Considero que, malgrat no ser professionals de la política, els militants han de fer pública la seva opinió, sense esperar el permís dels “aparells”, és a dir, sense esperar congressos i processos de transició dirigits pels mateixos que han dissenyat l’estratègia que ha portat a la desfeta. Amb aquesta voluntat de reflexió, el comentari que segueix parteix dels resultats obtinguts en algunes seccions electorals de Vilafranca, per centrar-me més endavant en algunes circumstàncies que, al meu entendre, han pogut perjudicar al PSC al llarg de la darrera legislatura.
Anem per feina. Si observem les dades corresponents a Vilafranca, observem com a les seccions on tradicionalment el vot socialista s’imposava amb comoditat, la participació ha estat semblant a la que es va assolir en les eleccions de l’any 2006. Tot i així, el vot socialista ha experimentat pèrdues importants. És a dir, no és que aquests hipotètics votants socialistes no hagin anat a votar per castigar el “catalanisme” del PSC, el que ha passat és que han votat altres opcions. En aquest sentit resulta especialment important és el transvasament de vots del PSC a CiU, que, curiosament, ha mantingut un discurs nacionalista català amb propostes que tothom entén, com la del concert econòmic.Per altra banda, si comparem els resultats obtinguts pel PSC en la campanya protagonitzada per Pascual Maragall amb els resultats aconseguits per José Montilla, sembla clar que un discurs catalanista de Maragall va afavorir els resultats obtinguts pel PSC l’any 2003, mentre que el discurs “espanyolista” que s’ha fet al llarg de la campanya no ha obtingut gaires bons resultats.
Així, doncs, ha tingut un cost el Tripartit pel PSC? Penso que si, però en un sentit diferent al que s’assenyala des d’algunes casernes socialistes. Anem a poc a poc.
1.- En primer lloc, el PSC no va obtenir uns bons resultats a les eleccions autonòmiques del 2006. Tot i així, en una setmana va formar un nou govern tripartit, defensant l’Estatut al costat d’un partit, ERC, que hi havia votat en contra. D’entrada ja costava d’entendre aquesta aliança. Semblava que el que era important era el pragmatisme, conservar les cadires o governar a costa del que fos.
2.- En segon lloc, l’acció de govern del Tripartit sovint s’ha vist enfosquida per les picabaralles entre els socis (política educativa o incendi d’Horta de Sant Joan, per posar dos exemples). Amb aquesta dinàmica negativa s’ha donat més la imatge de tres partits que es repartien les conselleries que no pas d’un govern fort. El més perjudicat ha estat el President Montilla, que no s’ha imposat a ICV ni a ERC en moments de conflicte intern, la qual cosa ha comportat una imatge de descoordinació del Govern i de feblesa del President.
3.- Per trencar aquesta imatge de debilitat i marcar un perfil propi, el PSC ha venut l’acció de govern com una simple comptabilitat: hem fet x escoles, x hospitals, hem inaugurat x centres d’atenció primària (menys el de Vilafranca), hem construït x quilòmetres de noves carreteres, etc. Presentat d’aquesta manera, el resultat de l’acció de govern sembla l’informe anual d’un gerent d’empresa. És que CiU quan governava no construïa escoles, hospitals o carreteres? Quina és la diferència entre CiU i el PSC en aquest sentit. La diferència, al meu entendre, hauria de ser ideològica: el PSC creu en l’escola pública de qualitat o en la sanitat pública de qualitat, però darrera de les obres no hi ha hagut cap discurs ideològic.
4.- La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha tingut conseqüències importants pel PSC. Davant la castració de punts importants de l’Estatut, en un primer moment el President Montilla va fer un discurs institucional defensant l’Estatut en front del discurs del PSOE i del PP. Tot seguit, però, vàrem poder veure que el PSC no plantava cara a Madrid, que aquell discurs inicial quedava diluït, que el PSC no aprofitava el context per tenir grup propi al Parlament espanyol i, el més sorprenent, que els seus diputats votaven a Madrid entraven en contradicció amb el que defensava el PSC al Parlament de Catalunya. Si en aquests moments es necessitava un lideratge fort a Catalunya, que unís al conjunt de forces polítiques en defensa del que havien votat els catalans i les catalanes, José Montilla no va saber o no va poder (per les pressions del PSOE) estar a l’alçada de les circumstàncies.
Aquests, al meu entendre, serien alguns dels factors que han pogut perjudicar al PSC. Això no vol dir, en cap cas, que el govern del Tripartit no hagi fet una bona feina. Penso que Catalunya necessitava un govern d’esquerres i que l’opció d’un segon Tripartit era la correcte si es corregien les anomalies del primer. Ara bé, perquè això fos possible calia que el PSC hagués obtingut uns resultats més favorables a les eleccions del 2006, en cas contrari el president ja sortia debilitat (era la primera vegada que es presentava José Montilla). Calia també donar una imatge de govern unit i una política consensuada en tots els àmbits, en cas contrari no teníem un govern sinó tres partits que es repartien les àrees de govern. Calia, especialment un cos ideològic d’esquerres, consensuat entre els tres partits i explicat al conjunt de la ciutadania, per donar sentit a aquest govern.
Com podem veure a l’hora d’explicar la desfeta del PSC en aquestes eleccions, no ens podem quedar en el cost que ha tingut el suposat discurs catalanista del PSC al capdavant del govern de la Generalitat. La realitat és molt més complexa, i cal tenir en compte més variables, sempre que no vulguem amagar aquesta realitat.
[ad#Google Adsense]
