Labandera, Colomé i les dues ànimes del PSC

• Labandera opina que els mals resultats del PSC es deuen a ‘les conseqüències de la crisi’.
• Colomé apunta al ‘discurs espanyolista’ protagonitzat per la campanya de José Montilla.

Després del resultats del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya, els pitjors de la seva història, arriba l’hora de les valoracions. En aquestes últimes setmanes, el debat públic ha estat centrat en allò que s’ha anomenat ‘les dues ànimes del PSC’. Un partit dividit entre els qui reclamen autonomia del PSC envers del PSOE, des d’una òptica catalanista, i aquells que defensen que el PSC només pot ser una sucursal de Madrid. Aquest debat, aquestes dues ànimes, també té la seva versió municipal. En dos articles d’opinió, el diputat Roberto Labandera i el regidor Josep Colomé valoren els resultat de les eleccions del passat 28 de novembre.

El diputat del PSC al Parlament Roberto Labandera reconeix, en un article publicat al seu bloc, que el resultat del 28 de novembre fou molt durs: ‘tan dur, que em sembla fins i tot injust’. Critica que des de l’endemà de les eleccions alguns dirigents del PSC, la majoria del sector catalanista, hagin ‘airejat a la premsa les seves opinions i valoracions sobre la situació política del PSC’. Per a Labandera, els mals resultats del PSC es deuen a ‘les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de la crisi’, als ‘canvis de la societat en aquests últims anys’ i a l’efecte de la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’estatut.

Insisteix, com ja ho han fet altres dirigents del PSC com ara Jordi Hereu i Laia Bonet, que no és moment d’alimentar ‘el fals dilema de les diferents ànimes del partit’ ni de cercar la confrontació amb el PSOE: ‘per a mi, crear un grup parlamentari propi [al congrés espanyol] ho és’, afegeix.

Colomé, contra el discurs espanyolista del PSC.

Per la seva banda, el regidor del PSC Josep Colomé demana a la militància, en un article publicat al bloc de La Rentadora, de fer una reflexió sobre els resultats electorals i diu que la derrota dels socialistes no es deu, com ‘apunten alguns ‘generals’ del PSC’, a la política catalanista del tripartit. En aquest sentit, analitza les dades del 28-N corresponents a Vilafranca i destaca que la participació ha estat similar als comicis parlamentaris del 2006, però que molts dels que van votar PSC aleshores han votat altres opcions: ‘resulta important el transvasament de vots del PSC a CiU, que curiosament ha mantingut un discurs nacionalista català amb propostes que tothom entén, com la del concert econòmic’, diu. També compara els resultats assolits aleshores, amb Pasqual Maragall com a candidat, i els d’ara, i conclou que el discurs catalanista de Maragall va afavorir els resultats electorals, contràriament al que ha passat amb ‘el discurs espanyolista’ protagonitzat per la campanya de José Montilla.

Colomé considera que si bé el tripartit ha suposat un desgast per al PSC, aquest no ve de la ‘política catalanista’ del govern sinó d’altres qüestions, com ara ‘les picabaralles’ entre els socis de govern (‘política educativa o incendi d’Horta de Sant Joan, per exemple’) amb ‘un president que no s’ha imposat a ICV i ERC’; l’acció de govern ‘venuda’ pel PSC com una simple llista amb xifres d’infrastructures construïdes sense acompanyar-ho d’un discurs ideològic; o la ‘castració de l’estatut per part del Tribunal Constitucional’ sense plantar cara a Madrid. Finalment, Colomé conclou que era necessari ‘un cos ideològic d’esquerres consensuat per donar sentit al govern’, fet que no s’ha aconseguit.

[ad#Google Adsense]