‘L’Estat sóc jo’ és una expressió atribuïda per alguns historiadors al rei Lluís XIV de França, altrament anomenat “rei Sol”. Amb aquesta frase, els adversaris de Lluís el Gran volien constatar la relació malaltissa entre el rei i el seu regne. Aquesta forma de poder anomenada absolutisme va ser una característica de les monarquies de l’Europa de l’època moderna, i partia de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total.
Sortosament, en democràcia són pocs els polítics que tenen la temptació de confondre l’estat, la comunitat autònoma o la ciutat amb ells mateixos. Però a vegades, traïts pel subconscient, encunyen frases lapidàries de les que ben segur reneguen minuts després.
Afirmar que els adversaris polítics intenten sabotejar un projecte de ciutat quan aquest, de moment, només és propi, és una forma de neoabsolutisme. Els projectes de ciutat són els que aprova el consistori. A partir d’aquell moment, tots a una. Mentrestant, cadascú ha de fer la seva feina. I la feina de l’oposició és la de vetllar pels interessos de la ciutadania i controlar l’acció de govern. Ningú pot oblidar que en democràcia l’oposició és un òrgan de la sobirania popular tan important com el propi govern. No és acceptable que la màxima autoritat de la ciutat titlli al principal partit de l’oposició de sabotejador dels interessos locals. No és aquest el camí encertat.
Com sí que ho és el que ara sembla que reiniciem respecte a l’AVE. Després de dos anys de tenir el tren en via morta i de no encertar en el desencallament de la situació, finalment s’ha imposat el seny i s’ha tornat al camí de la negociació, la paraula i l’acord. Evidentment que aquest diàleg no ha d’estar exempt de la vehemència i fermesa necessàries, perquè els problemes dels veïns s’han de solucionar, però la via pacífica sempre garanteix millors resultats.
En les notes de premsa publicades darrerament s’afirma que s’han aconseguit concessions per part de l’ADIF. No entraré a matisar-les. Ara el més important és poder dir: Benvingut senyor alcalde a la via de la negociació; malgrat els entrebancs i incomprensions generades, el principal grup de l’oposició continua estant al costat dels veïns i del govern de la ciutat.
Ramon Zaballa
Regidor del PSC de Vilafranca
