Segurament la injustícia més gran d’aquest món és que naixem desiguals. La loteria de la vida fa que molts neixin en famílies pobres, i d’altres en famílies d’allò més opulentes. Aquest fet condiciona de bona manera les expectatives de vida dels nounats. I això no té res a veure amb la meritocràcia. Si la vida fos una partida de parxís, podríem dir que n’hi ha que juguen amb quatre daus, mentre que d’altres ho fan només amb un dau escantonat en què només hi ha uns i dosos. I suposo que convindríem que això és una gran injustícia.
Les desigualtats de renda i riquesa degudes a les habilitats i l’esforç de les persones no només són d’allò més naturals sinó que són també la font del progrés d’una societat. Si l’excel·lència no està ben remunerada, una societat es veu abocada a la decadència més absoluta.
Però les desigualtats de riquesa heretada són un tema completament diferent. Fan que les condicions de partida difereixin notablement, sense que això guardi cap relació amb el mèrit, l’esforç i el talent. La importància i la concentració de la riquesa heretada marca la diferència entre una societat meritocràtica i una altra basada en els grans llinatges i dinasties. O en altres paraules, una societat dinàmica i innovadora i una altra de rentista, conservadora i estancada.
L’impost de successions és un dels més justos que mai s’ha ideat perquè és precisament aquell que intenta corregir aquestes desigualtats de partida.
Actualment només paguen aquest impost aquells que hereten milions d’euros.
Segons el Departament d’Economia i Coneixement l’eliminació de l’Impost de Successions comportaria una reducció d’ingressos d’uns 900 milions d’euros. Això són uns 120 euros per persona i any.
Si aquests ingressos es repartissin equitativament entre tots els catalans, els vilafranquins amb l’eliminació del impost deixaríem de disposar d’uns 4,6 Milions d’euros en recursos públics.
Aquesta quantitat representa el 10% del pressupost de l’Ajuntament de Vilafranca. Amb aquesta quantitat es podrien pagar anualment la totalitat del pressupost del Patronat Municipal d’Esports, el Patronat de Comerç i Turisme, l’OAL Torras i Bages, l’Entitat Pública Empresarial Local Escola de Música Maria Dolors Calvet, el Patronat Municipal del Teatre Cal Bolet i Serveis Municipals de Comunicació (SERCOM). I encara en sobraria. O es podria construir una residència d’avis cada 16 mesos.
En aquest context, m’agradaria saber què votarà l’Alcalde i diputat Regull quan l’eliminació de l’Impost de Successions es voti al Parlament de Catalunya. Però per sobre de tot, m’agradaria saber el per què?
Jordi Guilera Rafecas
http://elcantdelasirena.blogspot.com
Patxi
1 abril 2011
Veig molt correcta la teva petició solidària, però ho seria més si també aquesta carta la hi enviessis a Zapatero, perquè la resta d’Autonomies no estiguessin eceptas d’aquest impost i amb els diners que es deixa de recaptar, a la resta d’Autonomies podrien cobrar la prestació social, els aturats que no perceben res.
Ramon
31 març 2011
M’agrada l’estructura del discurs i les dades que aporta el Jordi. És un bon argumentari per rebatre totalment l’anunciat intent de supressió de l’impost de successions.
Les preguntes finals tenen fàcil resposta: Votarà a favor de la supressió per disciplina de partit i perquè és un dels que juga amb quatre daus.
Raimon Soler Becerro
30 març 2011
La darrera pregunta deu ser retòrica, oi? Ja sabem què votarà en Regull.