No guardis rancor a l’amic per una falta lleu

Jaume Recasens i Bel

“No se l’ha vetat, simplement no se li ha cedit un espai municipal”, deia un regidor vilafranquí en el ple del darrer dimarts de setembre. L’endemà, un alcalde del mateix color s’hi recreava, em temo que prenent-hi mal però, “algú està enverinant aquesta informació [?]”; “a l’Ajuntament ningú havia dit que es presentava per tant no hi havia constància”. El juny passat servidor havia quedat entès amb l’aleshores tècnica de Cultura —avui, secretària d’alcaldia— amb la data (22-S) i hora (20h) com s’havia annotat davant meu al Casal d’Entitats, i que li faria arribar a la regidora. En vendre un exemplar de Somnis en paper a l’actual alcalde i a la mateixa regidora, els comentava la data amb què ja comptàvem i la voluntat d’organitzar un acte institucional, com a Vilafranca el 14 d’abril passat, per recordar els valors republicans i aquell nou sistema polític. Tècnica i, doblement, equip de govern, assabentats.

Ja ho donava per fet, no em van dir mai el contrari, i una setmana abans del 22-S la secretària de l’alcalde em revelava per telèfon que se li havia “traspaperat”, que ho sentia i que busquéssim una altra data. Mai m’hagués imaginat que darrere aquest oblit s’hi amagaven decisions no sabudes. “Exigències de presentació”? Si he contactat només quan s’acostava la data que han passat per alt intencionadament! Silenci, hermetisme i només un mail, el 21-S: “Et notifiquem que la junta de govern [al ple es nega que sigui en una junta, però així ho signa la regidora] va acordar que la presentació del teu llibre en un equipament municipal de moment és inviable”. Els motius esgrimits? Encara els espero!

El 15 de juliol en un setmanari qüestionava la continuïtat del càrrec de confiança (no “treballador municipal”) i després d’un advertiment em plantejava la paradoxa d’un seu avantpassat que havia fet la vida impossible als d’ERC (tinent d’alcalde encara no 9 mesos designat pel governador militar, mentre els escollits en uns comicis eren a la garjola —maig’35-febrer’36). Definia el controvertit personatge, a raó de les meves fonts documentals i orals recopilades d’ençà del 1999, i pocs dies abans d’enviar l’article que el treia de la immunitat històrica, testimonis n’avalaven el contingut aventurant-se, això sí, que tindria represàlies.

Ningú de l’Ajuntament m’ha comunicat res en tot aquest temps més enllà del correu electrònic citat. Per evitar que s’enrarís més l’ambient jo he sol·licitat una reunió amb el batlle. L’executiu m’acusa “d’irrespectuós” i només per això no em cedeixen cap espai municipal. En l’article titllava el càrrec polític d’“enxufat” i “pijo”. L’insultava? HE OFÈS TOTA UNA INSTITUCIÓ, HA QUEDAT TOCADA?? Sembla que tinguin “la memòria dels peixos”. Quan un regidor d’ERC en ple exercici del càrrec el 2007 va injuriar-me, en acabat un informatiu radiofònic, van preferir veure-se-les al jutjat; i el 2009 va ser condemnat a pagar una multa. Un fet lamentable per a la història de la democràcia al poble que m’ha vist créixer que va quedar tapat.

El 1939 els feixistes espanyols van torturar i assassinar aquells republicans d’esquerres de casa nostra que havien escrit columnes punyents, valentes… Els redactors que feien nosa al nou règim. Avui els descendents polítics d’aquells homes que van donar la vida per la llibertat s’enfosqueixen incomprensiblement…

Malgrat tot, no queda en mi ni una ombra de rancor. En l’àmbit professional periodístic continuaré treballant amb neutralitat —com ho fet sempre. No n’entenc jo, de revengismes ni de ressentiments. “No guardis rancor a l’amic per una falta lleu” [Pitàgores].

Jaume Recasens i Bel.
Periodista i autor de ‘Somnis en paper’.