Després d’anunciar la fi de les projeccions de cinema comercial, el Casal i el Cine Club han fet públic un acord pel qual s’amplien les sessions del Cine Club als divendres i es projectarà un film extra un cop al mes. El president del Cine Club, Josep Maria Escofet, no amaga la seva preocupació respecte l’estat del cinema a Vilafranca però també es mostra optimista. Diu, en aquesta entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat, que el ‘el cinema sí que interessa’ a la nostra vila i que segurament allò que cal és oferir propostes més diverses. Amb ell analitzem la situació actual del cinema i la cultura a Vilafranca i també parlem del futur immediat del Cine Club, el festival Most
Quan el Casal va comunicar que deixava de projectar cinema comercial, molts van patir per la continuïtat del Cine Club…
En principi, a nosaltres no ens havia d’afectar perquè la part que tancava era la del cinema comercial, però evidentment també ens vam preocupar i com que amb la junta del Casal hi ha bona relació, de seguida ens vam posar en marxa, no només per mantenir la sessió del Cine Club sinó per fer un pas més endavant.
Es veia a venir que tancaria el Casal?
La percepció de tothom és que el cinema comercial no tenia futur a Vilafranca, així que, per nosaltres, no va ser del tot una sorpresa que tanqués. Amb l’acord amb el Casal mirarem que el cinema d’autor i de qualitat no quedi desatès i que vagi a més. Ara el Casal deixa de jugar a la lliga del cinema comercial i passa a fer un projecte cultural.
I ara només queda el Kubrick…
Sí. Als qui ens agrada el cinema, ens preocupa la situació actual. Tenint en compte que només queda una pantalla en actiu, ho tenim molt difícil per competir amb llocs com Vilanova o el Vendrell, que tenen moltes pantalles. Al final la distribució comercial és un joc de pantalles.
Però es pot arreglar? La solució és un multi-cinema?
No en tinc ni idea. El sector està també en transició i cada cop ens costa més anar al cinema, ens quedem a casa amb els DVD i l’streaming. Ara, per molt que ens queixem, si no ens hi posem, si no anem a buscar el públic i fem alguna cosa perquè la gent vingui a la sala en comptes de quedar-se al sofà…
I què s’hi pot fer?
Si ofereixes propostes diferents, jo crec que la gent respon. Ara, per exemple, pel festival de Sitges les sales són plenes. Aquí mateix, a Vilafranca, tenim sessions de cine club, tenim un festival, el Fastcurt de Kametta… S’hi fan coses, i quan es fan i es fan bé, la gent respon. Ara, pel que fa al cinema comercial, no sé com s’hauria d’actuar ni quina és la fórmula.
Potser és que el cinema no interessa. Heu notat una disminució de públic?
Nosaltres no ho hem notat. Hi ha una certa regularitat i la gent molt sovint ve sense ni saber què s’hi projecta; hi ha molta fidelitat. Pensem que el cinema a Vilafranca sí que interessa. De fet, a Vilafranca hi ha tradició d’anar força al cinema. Notem que la gent és exigent, i que quan es passen films potents, la gent va a veure’ls.
A Vilafranca hi ha tradició d’anar força al cinema, i quan es passen films potents, la gent va a veure’ls
Com es troba, de salut, el Cine Club?
Bé, està prou bé. Vam passar un moment una mica complicat quan vam deixar el Bogart i vam passar de projectar els divendres a fer-ho els dijous al Casal, perquè va costar força de fer el canvi d’hàbits, però al final no només no hem perdut socis sinó que ara n’hi ha més. El Cine Club és una entitat que té 42 anys i sempre ha tingut un bon patrimoni de socis, que són el nostre principal suport. L’Ajuntament de Vilafranca també ens ajuda amb una subvenció sense la qual tampoc no podríem tirar endavant. Evidentment, són temps difícils i hem hagut de retallar, també. Per exemple, abans el programa l’enviàvem a tothom, socis i simpatitzants; ara ho fem tot de manera digital, i això suposa un estalvi de despeses.
Quants socis té ara el Cine Club?
Ara som 170 socis. A més, hi ha hagut un relleu generacional, tenim gent nova, cosa que també hem buscat. Esperem que amb aquest nou projecte encara se n’hi afegeixi més, ja que per nosaltres aquesta és la base: la clau de l’entitat és el suport del soci.
Respecte les novetats que heu anunciat, té nom aquesta nova projecció mensual de cap de setmana?
No. I sabem que és una qüestió que cal anar pensant. Ens interessa buscar un nom perquè la gent vagi associant conceptes. Però ara sobretot ens interessa veure la reacció i l’acceptació que pugui tenir.
Quina diferencia hi haurà entre la pel·lícula setmanal i la mensual?
S’anirà perfilant mica en mica. La pel·lícula del dijous i el divendres seria més aviat la clàssica del Cine Club: per a un públic fidel i cinèfil i, com sempre, en versió original. La mensual del cap de setmana intentarem que sigui cinema de qualitat que pugui atraure nous públics amb una visió més àmplia del cinema d’autor; no descartem que en aquest cas sigui doblada, però ja ho veurem.
Ens pots posar un exemple?
‘Pa negre’ seria un film que encaixaria en la filosofia de cap de setmana; i una pel·lícula d’un autor debutant que hagi guanyat a Cannes, segurament es projectaria el dijous. La frontera a vegades és complicada de marcar i hi anirem jugant.
Substituiria això el Cine O-cult que s’havia fet a espais com el Forat del Pany o la Moderna?
No, són coses diferents. Això és un projecte que es fa amb el Casal, i a banda, el Cine Club continuarà col·laborant amb altres entitats, perquè ho hem de fer i perquè ho volem fer. Probablement el Cine O-cult l’haurem de replantejar, però continuarem fent coses, segur.
El Most és la nova aposta que feu des del Cine Club i el Vinseum. Desapareix la mostra de curtmetratges?
No, no desapareix la mostra. Queda englobada en el marc del Most, com una secció més.
Ens fas cinc cèntims d’aquest nou festival?
Es tracta d’un festival del vi i del cava a través del cinema. Es fa durant un cap de setmana i és obert al públic. Tindrà tres seccions: Collita 2011, que aplega audiovisuals sobre la vinya i el vi rebuts mitjançant convocatòria; Gran Reserva, amb pel·lícules que no s’han estrenat i vénen de festivals. En aquest cas, hi haurà un lligam formal amb el vi i cava, per exemple, es farà un tast durant les sessions. Finalment, una mostra reduïda a dues sessions on projectarem els que creiem que són els millors curts espanyols de l’any.
L’aposta forta i innovadora és en la secció Collita, doncs?
Sí. Teníem el dubte de si hi hauria prou material, i al final la resposta ha estat bona i ha resultat una secció amb molt bon nivell. Parlem d’uns vint-i-dos treballs, la majoria documentals, molt divulgatius, però amb bona factura i ben explicats. N’hi ha que tracten qüestions tècniques, però n’hi ha altres que poden atraure més el públic general.
Com són els treballs que veurem al Collita?
Els temes estrella són, d’una banda, el canvi climàtic: com aquest afecta el món del vi, sobretot al Penedès, on ja s’hi estan trobant; i, d’una altra, els vins ecològics i biodinàmics. Hi ha molt material de França, ja que allà fa temps que han construït un discurs sobre aquesta qüestió, i això, a nivell audiovisual, es nota. També hi ha films d’aquí, fet que ens ha sorprès gratament. Faltarà veure la resposta del públic, tenint en compte que és una cosa nova.
Veurem documentals de com el canvi climàtic afecta el món del vi, al Penedès ja s’hi estan trobant
Més enllà d’entretenir el públic, us heu plantejat objectius per al Most?
La nostra modesta aspiració és que, així com deia que als països francòfons ja tenen un discurs audiovisual molt sòlid al voltant de la temàtica vinícola, aquí el festival pugui contribuir, mica en mica, que també hi hagi un discurs propi. Hi haurà un espai cuidat on es podran projectar aquests treballs, i això sempre ajuda. Per exemple, presentarem un projecte d’uns nois que es diu ‘Deconstruint el vi català’, que no l’han acabat a temps pel Most però que el volen presentar igualment.
Us ha costat trobar col·laboradors per a aquest projecte?
Estem relativament contents del suport que ha tingut el Most. Entenem que és un any complicat, difícil, potser el pitjor per engegar un projecte, però hem pensat que si tirava endavant potser després seria més fàcil. Hem hagut de batallar molt i ens ha costat moltíssim tancar un pressupost. Tenim suport i acceptació, però costa arribar a acords concrets. A nivell local, els cellers i les caves han fet el que han pogut, la resposta és molt bona i ajuden tan com poden.
I a nivell institucional?
Hem tingut un clar suport de l’Ajuntament de Vilafranca i de l’ICIC, l’Institut Català de les Indústries Culturals. L’ajuntament creu en el valor que aporta el festival a Vilafranca, com a ciutat del vi que aposta per l’enoturisme. Pel que fa a l’ICIC, ha reduït molt les aportacions a festivals ajustant-se a festivals consolidats o que tinguin una personalitat pròpia molt marcada, i no només no ens han retallat sinó que ens han ampliat l’aportació. Valorem molt el suport de l’ICIC, i ha estat bàsic per tirar endavant el projecte. Ara hem d’intentar fer l’edició del 2011 i, sobretot, deixar un petit equip format perquè l’any vinent es pugui fer sense picar tanta pedra.
T’has implicat molt personalment en el Most, fins al punt de demanar excedència a la feina per treballar-hi…
Tinc la sort que a la feina em puc acollir a un permís laboral, i em va semblar que un projecte com el Most requeria una implicació que feia difícil de combinar-la amb una feina diària a Barcelona. L’experiència ha estat bona i al desembre ja torno a la feina. Penso que són coses que s’han d’anar fent, si existeix l’oportunitat, i que cal aprofitar per provar coses noves.
Vilafranca té un teixit d’associacions molt potent, que l’Ajuntament ha de mimar
Com veus l’oferta cultural vilafranquina?
Parlant com a Cine Club, hi ha un greu problema amb el cinema que és evident per a tothom. Tots ho patim: quan volem anar el diumenge al cinema, hem d’anar a Vilanova i el Vendrell. A més, si Vilafranca vol ser capital cultural el 2015, ha de pensar que no pot ser-ho tenint un cinema i mig. Pel que fa a la resta d’oferta cultural, trobo que a Vilafranca hi ha un teixit de col·lectius i associacions molt potents i que fa molt bona feina. Les institucions i l’Ajuntament han de donar suport a aquest teixit, que no es troba pas a gaires ciutats. I ja que el tenim, és bàsic mimar-lo: les associacions han de tenir suport, si no, la gent que hi ha darrere sovint acaba cremant-se.
I hi és, aquest suport institucional?
Per la part que ens toca, al Cine Club ens sentim plenament recolzats, sí.
