Sobre el corredor del mediterrani

Llorenç Casanova

La setmana passada s’oficialitzava per part de la UE que el corredor mediterrani s’incloïa dins de la Xarxa Bàsica Europea de Transports. La notícia ha estat rebuda en general amb eufòria i alegria, amb un ampli ventall d’opinions favorables, però en la gran majoria de casos acceptat de manera acrítica i sense reflexió posterior. Se’ns ha venut un missatge a l’uníson: el corredor del mediterrani és positiu per Catalunya, per la costa mediterrània i per Europa en general (sense entrar en el detall del perquè). Més enllà doncs, d’aquest missatge (repetit assíduament i clamorosa pels mitjans, classe política i opinadors en general), m’agradaria fer un seguit de reflexions al respecte:

- El corredor del mediterrani passarà pel Penedès. Tenint en compte els precedents d’altres actuacions del Ministeri de Foment, els ajuntaments afectats de les comarques penedesenques haurien de començar a estudiar el projecte, l’impacte paisatgístic que pot comportar i començar a emprendre accions i mesures per tal que l’execució d’aquesta infraestructura sigui el menys perjudicial possible pels seus municipis.

El corredor del mediterrani no obeeix a les necessitats productives del territori (els Països Catalans), sinó a un model basat en la logística.

- Existeixen informacions diverses sobre el percentatge de subvenció de la UE al projecte, que varia entre el 10% i el 30%. La qual cosa implica que entre el 70% i el 90% del projecte (amb un pressupost de 20 mil milions d’euros) haurà d’estar finançat per l’administració pública (Ministeri de Foment). I, en el context actual, en cas de dotar d’aquests recursos aquest projecte serà possiblement retallant altres partides dels pressupostos de l’Estat (també en l’àmbit de la sanitat i l’educació).

- No és la primera vegada que un projecte d’aquesta magnitud i amb costos milionaris no acaba donant els resultats “esperats”. L’AVE, n’és un clar exemple: un projecte deficitari, allunyat de les necessitats de la quotidianitat de les persones (centrats en els desplaçaments de curta i mitjana distància), i que evidentment no ha pogut “evitar” la crisi econòmica (per més aves que es facin a tot l’estat).

- L’estranya tendència de la classe dirigent de l’Estat i també de Catalunya, en doblar i redoblar infraestructures ja existents. Entre les contradiccions dels discursos oficials dels actuals governants n’hi ha una que és aberrant: mentre es redueixen els pressupostos de serveis bàsics per a la població, mentre s’apliquen mesures controvertides en nom de l’eficiència en la gestió de l’administració pública, es creen noves infraestructures obviant les existents. Doncs, no seria més eficient i econòmic fer les intervencions oportunes en les actuals línies de mercaderies enlloc de crear una línia nova?La conseqüent pregunta és, doncs, a qui afavoreix la construcció de noves línies enlloc d’adaptar les ja existents?És aquesta la contrapartida de l’administració al sector de la construcció per la crisi de l’habitatge?

Per altra banda, algunes veus ja estan posant de manifest, que el cost de transportar mercaderies amb tren pot ser major en temps i diners que fer-ho en vaixell (entre ports). Aquest serà un altre d’aquells casos en què apareixeran informes i contrainformes amb resultats contradictoris, per en tot cas posen de manifest que no tot és aigua clara.

Un dels nodes logístics prevists pel corredor és en el futur i polèmic macropolígon Logis Penedès, als termes municipals de l’Arboç i Banyeres.

- El corredor del mediterrani no obeeix a les necessitats productives del territori (en aquest cas podem parlar obertament dels Països Catalans), sinó a un model basat en la logística. Tant és així, que es planteja la creació d’un seguit de centres logístics al llarg del corredor com espais de connexió nodal. I és en aquí on el Penedès torna a estar a l’ull de d’huracà. Així, un dels nodes logístics prevists pel corredor és en el futur i polèmic macropolígon Logis Penedès, als termes municipals de l’Arboç i Banyeres. Si alguna cosa ha demostrat la crisi actual és que la logística no és un bon model de desenvolupament econòmic: no genera productivitat, representa una elevada ocupació del sòl, genera pocs llocs de treball, desenvolupa una economia de dependència, hipoteca el territori…I, aquesta al final és la qüestió de fons: aquest és el model econòmic de futur que volem pel nostre país?

A dir veritat, crec que ens aquests moments els governs (autonòmics i estatal) es troben a la deriva, sense un projecte futur de país, sense estratègia a seguir i ple de contradiccions. És així, com des del Penedès es defensa per una banda el desenvolupament de l’enoturisme i de l’altra diuen que cal apostar pel corredor i la logística, dues coses evidentment contradictòries i que el territori no pot suportar.

- I finalment, i una vegada més, la construcció i priorització d’aquest corredor està en mans de Madrid. Ells són els que decidiran quan i com es farà aquest. El nostre futur, com sempre “està a les seves mans”. I com ja sabem els catalans, la visió centralista de Madrid no és cosa negociable.

Així, doncs se m’obren molts dubtes al voltant d’aquesta infraestructura: és la millor inversió en temps de crisi i retallades? Implicarà aquest gran projecte, deixar d’invertir en serveis i infraestructures necessàries i de proximitat com el servei de rodalies RENFE i línies de bus? Serà l’estat espanyol, capaç de superar la seva visió centralista i deixar en territori català la connexió amb Europa?Què suposarà pel Penedès el pas d’aquest nou eix ferroviari? A quin model econòmica obeeix aquesta infraestructura?

Són preguntes, crec, suficientment importants com per formular-se-les i demanar a qui correspongui les respostes adients. Ens hi juguem molt i per tant, cal tenir les coses clares. No seria la primera vegada que en aquest estat es construeixen aeroports sense avions o línies d’AVE per una demanda diària d’una desena de persones.

Llorenç Casanova.
Regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).