Ramon Zaballa
La setmana vinent celebrarem l’esperat Congrés del socialisme català. Ha arribat el moment d’esbrinar si aquella capacitat permanent i inherent al socialisme per a generar nous començaments existeix o només era una hipòtesi de l’estadista Willy Brandt.
Fa mesos que els socialistes catalans treballem en la preparació del Congrés, participant en l’esmenat de la ponència marc i fent aportacions importants al document final. Les agrupacions d’arreu han treballat de valent i Vilafranca no ha estat una excepció. Les idees s’han exposat, debatut i acordat. La posició dels congressistes vilafranquins és clara: primer el debat de les idees i després, des d’una òptica globalitzadora i integradora, el dels noms.
Només amb el retorn a les arrels dels documents fundacionals del socialisme recuperarem la credibilitat i reprendrem el rumb adequat.
Els resultats de les darreres conteses electorals avalen que el document final del congrés ha de representar una sortida per l’esquerra. Només amb el retorn a les arrels dels documents fundacionals del socialisme recuperarem la credibilitat i reprendrem el rumb adequat. Al marge de personalismes i personalitats, és evident, que la fotografia de l’executiva que sorgeixi d’aquest Congrés ha de ser “vermella”.
L’altre tema, menys ideològic però molt més llaminer des d’un punt de vista mediàtic, és el que fa referència al grup propi. Moltes han estat les veus que en els darrers anys han demanat que el socialisme català havia de disposar de veu pròpia al Congrés dels Diputats tal i com havia estat fins a l’any 1981.
L’esquerra té una tendència suïcida a la fragmentació. Només cal veure el nombre i tipus de grups que es presenten a qualsevol tipus d’eleccions. Davant d’una dreta unida, que sempre tanca files, tenim una pluralitat de formacions d’esquerres cadascuna defensant una tendència d’una secció d’una branca d’una escissió d’un territori…
Apostar pel grup parlamentari propi des de l’oposició és sensat, perquè és un instrument útil.
El grup parlamentari propi no ha de comportar cap segregació. El socialisme és la casa/causa comuna de l’esquerra i ha de ser el pal de paller de l’alternativa a la dreta nacionalista, la d’aquí i la d’allà.
Apostar pel grup parlamentari propi des de l’oposició és sensat, perquè és un instrument útil. En primer lloc, el grup propi permet disposar dels beneficis organitzatius d’un grup parlamentari. Per altra banda, la visualització que dóna la tribuna d’oradors possibilita la defensa dels temes relacionats amb Catalunya i la visió que el socialisme català té de les qüestions nacionals/estatals. Fins ara els portaveus unió-convergents de l’anomenada “minoria catalana” s’han erigit com la única veu catalana a Madrid.
Per evitar, però, el risc de la fragmentació de l’esquerra, cal un pacte federal dels socialistes d’arreu de l’Estat que contempli i respecti les singularitats, i que prioritzi les qüestions d’interès general, sempre des de la comunió ideològica existent.
Ben segur que l’aposta pel grup parlamentari propi i la defensa de les idees d’esquerres comportarà que qui surti elegit en aquest Congrés tingui una imatge de “canvi” i “renovació” tan necessària en aquests moments.
Ramon Zaballa
Regidor del Partit Socialista de Catalunya (PSC)
