Jaume Recasens
Les ànsies d’ocupar una cadira i per alguns de deixar d’estar a l’atur van comportar una aliança que hauria estat impensable només pocs anys abans. Ja se sap que sovint la fam i les ganes de menjar s’ajunten. I si no que els ho diguin a Sant Sadurní, als d’ERC i PSOE (sí, la vena més espanyolista, res a veure amb el cap de llista i altres regidors que a mig mandat van haver de plegar, fent-los el llit qui ara en té la batuta). Només han calgut 9 mesos! per adonar-nos de com actuen els ‘nou rics’, aquella (suposada) esquerra que pugna per aferrar-se a no perdre un espai a la menjadora.
1. S’apugen les tarifes del bus urbà i el regidor que abans d’entrar a l’equip de govern estava emplenant les llistes de desocupats ho justifica amb un argument que ens fa passar per ximples, ens ve a dir: ‘fem pagar 2 euros els bitllet senzill perquè ja ho havien acordat els que manaven abans (CiU)’. Quan a 10 minuts hi ha candidatures que clamen contra l’apujada de tarifes al transport públic, l’esquerra (?) local no diu aquesta boca és meva.
2. Passen olímpicament de defensar el nit bus, perquè com que no saben ni que fa deu anys que existeix i el mateix responsable de Mobilitat en desconeixia els horaris i parades fins al desembre passat… Encara és l’hora que impulsin una moció de defensa per restablir l’N40, com ha passat a Vila.
3. En menys d’un any ja s’han creat un conflicte laboral a casa mateix. Un sindicat els ha dut als tribunals. L’alcalde, que no té més arguments, diu que els treballadors municipals són uns ‘mentiders’.
4. Al juliol el ple d’inici de mandat va ser calent i polèmic. Els sous no se’ls han abaixat, que és el que demanava el veïnatge. Hi ha regidores i regidors que cobren i no se’ls veu el pèl. Alguns tenen jornada completa, perquè fins al moment no tenien ni ofici ni benefici.
5. En campanya, i al programa electoral, ens van fer creure que no s’apujarien les tarifes en educació. Ja sabem què ha passat amb les quotes a les llars d’infants. Cert, depèn de la Generalitat. Però, i hi hagut algun moviment, algun acte de protesta? Alguna acció s’ha tirat endavant des del ple en suport a les famílies?
6. És el govern més antiVilafranca que hi hagi hagut a la dita capital del cava. L’atac de banyes d’ERC i PSOE a la proposta esmentada inicialment d’Universitat del Vi de CiU Vilafranca els ha insistit encara més a una animadversió cap a la capital de la comarca. Així s’entén, per exemple, la negativa a aportar fons a la televisió pública penedesenca i a defensar plegats serveis eliminats. No deixen de pensar que són el melic del món.
7. El programa electoral aviat va ser traït: ERC pregonava ‘no’ als càrrecs de confiança. Fins que no ha plegat pel propi peu, el cap de premsa i protocol, ha estat el que deien que no volien. Un propagandista, amic del règim sectari local. Les seves notes de premsa eren llepades sistemàtiques als que manen, amb qui brindà amb cava la nit del 22-M. Els favors, es tornen.
8. Com si aquesta ‘esquerra’ fos el franquisme sociològic d’avui, paradoxes de la vida, han prohibit la difusió d’una obra, del coneixement d’un passat, el republicà, que se suposava que era el seu. Mentre CiU va donar suport a la publicació, ERC-PSOE l’han vetat. Només s’explica des del revengisme, i el sectarisme. El Síndic de Greuges s’ho estudia.
9. No han trigat gaire, com era de preveure, a aflorar les divergències insalbables en matèria de defensa del país. Mentre a altres pobles de la comarca, ERC ha abanderat la moció de suport a l’Associació de Municipis per la Independència, a Sant Sadurní ha estat CiU. En la votació s’han constatat les diferències entre els socis de govern. Totes les mocions a favor del país, seran tombades per la vena més ranciament espanyolista local.
10. I la cirereta del pastís: la connivència d’ERC-PSOE amb uns agents de policia local que fa massa temps que grinyolen de credibilitat, fills o antics guàrdia civils, que s’extralimiten en les seves funcions. Recullen queixes i malestar entre els sadurninencs. Aquí, com m’han reconegut des de la Generalitat, tenim “un problema” amb la policia. Un exemple: 3 agents han denunciat amb 200 euros un ciclomotor per dur un CAT al costat de la matrícula, deien en castellà que és “il·legal”. ERC no ha defensat la família. Qui ostenta Governació és del PSOE. I hi ha tàcitament un pacte de no agressió entre carteres d’un i altre partit. Això arrossega ERC a un punt de no retorn.
Ara els troben totes els defectes, als que de 1995 a 2007, eren els formosos i bons jans convergents. Avui els sociates són el milloret, quan no fa pas massa eren uns apestats. N’hi ha que de tant camaleons ja no saben on s’han deixat la pell.
Urgeix la necessitat d’alternatives d’esquerres reals, honestes. Que les veïnes i els veïns que no formen part dels nuclis dels amiguets que comanden la casa de la vila i que són represaliats, talment com fa dècades de repressió, tinguin un referent polític local. Les esquerres estan sota mínims. Una part de l’electorat se sent orfe. Aquelles i aquells que van apostar fa poc menys d’un any per un canvi, assisteixen atònits a una manera de fer que res té a veure amb el que pregonaven. Mitges veritats. Falses promeses. Tot per poder remenar les cireres. Tanmateix, convindria recordar-los que el pa d’avui pot ser gana demà.
Jaume Recasens i Bel.
Periodista i escriptor.
