Ivà Gallego Santacana
Fa unes setmanes compartia a SOMVILAFRANCA.cat un article que representa la primera part d’aquest. Es tractava de revelar quatre pinzellades de la situació de la vitivinicultura penedesenca sota el meu punt de vista. Un tema tan ampli requereix molt més aprofundiment i és per això que portat a l’extrem podia semblar una caricatura. Mai n’ha estat la intenció, com tampoc ho és que les línies de treball que apunto a continuació sentin càtedra. Simplement són eines que penso necessàries per començar a trencar la direcció massa sinuosa que segueix tot el tema vitícola i enològic a la nostra comarca.
Va essent hora que algun any hi hagi una acció conjunta dels viticultors del Penedès, en la qual passin a l’acció i, o bé consumen l’amenaça de deixar els raïms al cep, per això cal fortalesa moral i solidària i que uns no es facin la guitza als altres venent-se al millor postor com massa cops ha passat a casa nostra, o bé fan com els francesos i obren aixetes de les cisternes que arriben de més enllà de l’Ebre o de més enllà dels Pirineus a les nostres contrades.
Va essent hora que algun any hi hagi una acció conjunta dels viticultors del Penedès, en la qual passin a l’acció
Si bé és cert que la denominació d’origen Cava pot reemplaçar el vi base per qualsevol altre de l’Estat inscrit al consell regulador, no ho és menys que la majoria de “xatarreros” viuen del marge comercial que els permet comprar el raïm per fer el vi base cava a preus irrisoris quan els grans cavistes tanquen l’aixeta i vendre’ls després, als mateixos que posen “cupos” de compra de raïm, el vi base ja elaborat. Així doncs, davant l’acció directa pagesa hi hauria més actors que entrarien a pressionar els grans cavistes a millorar el preu mínim del quilo-grau de raïm majoritari al Penedès, que és el blanc.
El cas del raïm negre és més complicat. Com ja apuntava en el primer article, el Penedès és bona terra principalment per les varietats blanques. Així que la meva proposta aniria encaminada a substituir les vinyes joves de raïm negre a les parts baixes de la comarca i per varietats de raïm blanc, tals com el macabeu, la garnatxa blanca i el xarel·lo, i només en deixaria les vinyes velles de samsó, sumoll i cabernet. Respectant això sí totes aquelles plantacions en terrenys pobres i en coster, de les parts altes de la denominació d’origen.
Però com que aquestes hipòtesis de partida són ciència ficció i no es produirà dita acció col·lectiva i, si és fes tant sols milloraria el preu del raïm però no pas el futur vitivinícola de la comarca, miraré de deixar aquí quatre idees plausibles a les quals m’havia compromès. I que tinc la impressió que remarien vers un futur més exitós dels nostres vins.
Abans que res una taula mixta permanent, que es reunís amb certa freqüència on hi fossin representades totes les figures o actors del sector vitivinícola. És a dir, sindicats de pagesos, patronal, les denominacions d’origen, l’administració local i comarcal, els emprenedors que estan engegant projectes d’enoturisme, tècnics en vinya, gestors de paisatge i aquella gent que en temes particulars poguessin aportar llum on ara mateix hi ha boires.
la DO Penedès coincideix amb una idea que fa temps que ronda pel meu cap, i és ser la primera DO ecològica.
Destacar que sona prou bé la música que arriba de la nova direcció de la DO Penedès doncs coincideix amb una idea que fa temps que ronda pel meu cap i és la de fer que la nostra denominació d’origen esdevingui la primera en produir integralment sota les pràctiques de la viticultura ecològica.
A aquesta afirmació hi afegiria que cal dotar de contingut aquest pas i que no ha de perseguir una idea que això serà millor de cara al màrqueting i les vendes de vins del Penedès, sinó que a la meva manera de veure-ho, l’agroecologia és l’única sortida que ens queda en l’avenir proper i que cal fer molta pedagogia als amant del Nitrofoska, del triple 15 (adobs minerals) i dels rècords productius sense sentit, per transformar els nostres cultius en una font d’alimentació saludable i recuperar la vida al sòl així com s’evitaria la nitrificació de les aigües subterrànies.
A tall d’anècdota volia introduir aquí que fa poc vaig estar a l’Índia i hi havia una zona on en diu “l’àrea del càncer”. A mi em va sorprendre força que coincidís amb la regió agrícola més fèrtil i no amb una àrea fortament industrialitzada. A la capital del Punjab, l’esmentada regió, hi havia arreu anuncis publicitaris de Monsanto, Basf i Syngenta. Les grans multinacionals de les llavors transgèniques i dels fitosanitaris mundialment coneguts. Que cadascú n’extregui les conclusions que estimi pertinents.
Reprenent el tercer paràgraf diré explícitament que sóc partidari d’una planificació des de la vinya. Hi ha gent a qui li espanta el concepte, però a nivell de producció agrícola és absolutament necessària, i que aquesta sigui el fruit de les converses de la taula mixta i no de la voluntat de les grans empreses, ja que les mateixes reclamen estils de vi i varietats de raïm en funció de les modes del mercat i acaben marejant els pagesos, els quals esdevenen titelles dependents.
Cal definir des del terreny quines parcel·les són potencialment òptimes per a vins blancs joves, quines per vins blancs de criança, destinar les de costers i terrenys alts pels raïms negres, i quines per bons vins base cava. I que el resultat d’aquest estudi (en funció dels microclimes i d’estudis de sòls) es vegi compensat amb un preu digne pel productor a les parcel·les més pobres que no vagi en funció del quilo-grau sinó del bon treball a la vinya, i el mateix per les parcel·les naturalment més productives.
De fet, i ara salto a les cooperatives, només els veig futur si en comptes d’absorbir indiscriminadament tota la producció de raïm, actuen com a assessors del viticultor i estableixen escalats de preu del raïm, no en funció del quilo-grau sinó de les bones pràctiques vitícoles de cada productor. Ja que aplicant quantitats ingents de potassa a la vinya s’aconsegueix grau. I el grau no és sinònim de qualitat, sinó va acompanyat de totes les altres substàncies saludables que la planta sintetitza quan es treballa correctament. El resultat de repetides aportacions de potassa a les vinyes és una forta salinització dels terrenys, una pèrdua de microflora del sòl i terrenys més erosionables.
caldria catalogar i totes les vinyes de més de 40 anys, patrimoni a protegir davant possibles infraestructures que prou han colpejat ja la nostra comarca.
Per altra banda, i abans que es perdi més biodiversitat genètica de les nostres vinyes, caldria catalogar i protegir totes aquelles de més de 40 anys, com a vinyes velles i com a patrimoni a protegir davant possibles infraestructures que prou han colpejat la nostra comarca. I donar-los el valor que requereixen, de manera que el preu dels seus fruits compensi la més que probable baixada productiva.
L’administració pública també hi té molt a dir en l’aposta pel futur vitivinícola de la comarca. Cal un centre d’interpretació de la cultura del vi potent, o bé situat a l’edifici del Vinseum o descentralitzat en diversos pobles de la comarca, però que sobretot sigui funcional i pràctic i un centre que irradii dinamisme i doni a entendre tothom que la cultura vitivinícola no és esnobisme sinó quelcom que ha acompanyat la nostra història des de temps immemorials, que a Catalunya hi ha un dels millors decantadors, el porró. Un estri que cal retornar a totes les taules, i que fent pedagogia del bon consum del vi es defensi amb vehemència que no estem parlant d’una beguda alcohòlica sinó preferentment d’un aliment.
I també cal que aquest discurs s’introdueixi als temaris de les escoles de la vegueria Penedès (que no és casual que coincideixi pràcticament en sa totalitat amb les fronteres de la denominació d’origen), ja que l’educació no s’ha de limitar a l’embotiment de conceptes als nostres infant sinó que els ha de dotar de valors i un d’ells n’és l’estima pel seu entorn i pel territori que viuen, que respiren a diari, en definitiva cal un retorn a la terra.
Finalment, i aprofito que és d’actualitat els darrers dies per dir que l’activitat agrícola, però especialment l’agroecologia és poc compatible amb la indústria contaminant. I si volem que repetits episodis de problemes derivats de la contaminació atmosfèrica no enterboleixin la qualitats dels fruits que produïm, cal que ens dotem de mecanismes per tal d’evitar projectes om el de la incineració de residus sòlids urbans i fangs de depuradora a la cimentera Uniland.
Des d’aquí convido doncs a tots els actors esmentats a asseure’s, però no un dia i fer-se l’oportuna foto sinó permanentment, amb l’objectiu de reflotar aquesta zona vitícola amb un potencial enorme i que molts cops ni nosaltres mateixos som capaços de valorar com es mereix.
Remant plegats segur que fem que en poc temps recollim els fruits d’aquest treball, i veiem un Penedès al capdavant de les denminacions d’origen vitícoles catalanes com històricament ha estat i puntera entre les indústries capaces de construir teixit social, arrelament i estima pel territori, produint segons criteris de sostenibilitat energètica i respecte al medi ambient.
Ivà Gallego Santacana. Biòleg i Enòleg.
http://twitter.com/ivagallego
